Sembla estrany que en tota la setmana no hagi trobat cap altre moment per escriure, millor que no pas ara que hauria d'estar dormint per anar bé. Però bueno, segurament és perquè tampoc no tinc temps per avorrir-me aquí. Hi ha coses que no canvien encara que te'n vagis lluny... jo i la meva tònica habitual de dormir poc i no parar.
Sembla estrany que un suposat cap de setmana a tres es pugui convertir inesperadament en un grandíssim cap de setmana a sis, amb mil i una anècdotes per explicar i per recordar i amb unes entrades gratis a portaventura. Fa anys que dic que les millors coses passen quan menys les esperes... i aquest cap de setmana m'ha reafirmat en la opinió. Per això, per allò, i per tot plegat. Nenes, moltíssmes gràcies per aquest parell de dies genials. (Per una crònica exhaustiva i molt encertada del cap de setmana: unacambrapropia.blogspot.com)
Sembla estrany que un diumenge a la tarda sense cap mena de plans s'acabi a la una de la matinada per casualitat. Casualitat de trobar en Kamil (el polonès grillat del laboratori) just quan intentava decidir què fer de la meva tarda. Una passejada per llocs on no havíem estat i que eren perfectament prescindibles, una trobada de casualitat amb la Melany, presentacions, una estona fent de fauna a Peyrou (el parc que m'agrada més de la ciutat) i més tard una trobada a tres a La Pleine Lune. La jam session de la tarda ja acabava però se n'anunciava una per més tard... soparet improvisat a casa i tres hores de molt bona música feta per molt bons músics, anònims i sense grans aspiracions, però molt grans músics.
Sembla estrany que la roba de quinze dies em capigués a la rentadora, llençols i tovalloles inclosos. Bueno, semblaria estrany si no digués que era la rentadora gegant, la de vint quilos. I vint quilos que pesava el coi de roba!! Sort que aquest cop vaig tenir la brillant idea d'anar a la bugaderia amb la roba dins la maleta de rodes!!
Sembla estrany que dimarts al Quizz no em creguéssin quan els deia que aquella bandera no era la de Rússia sinó la d'Holanda... i això que és igual que la francesa però tombada! Tot i això, en Pascal, l'Yvan i tota la colla d'estrangers que els acompanyàvem aquell vespre vam ser els millors del bar i el Team Toyos es va endur el trofeu de la nit: una ampolla del whiskey més horrible que tenien a la barra.
Sembla estrany que el dimecres i el dijous hagin passat tan ràpid, entre pluges i vents, i pensant en què havia de fer abans de marxar demà cap a la casa de la família d'en Pascal a Jouques, a prop de Aix-en-Provence. A la convocatòria del facebook hi ha vint persones que han confirmat assistència, entre cosins d'en Pascal, amics d'en Pascal i tots els estrangers i estrangeres que ens hem trobat per culpa d'aquest bon home... ja serà molt si conec a la meitat del personal!! El plan del cap de setmana? Res. Menjar (bo i molt), beure (bo i més), dormir (en tenda perquè a dins no hi cabrem tots), jugar a cartes (aviam com hi juguen a frança) jugar a futbol (a això hi deuen jugar més o menys igual), passejar (pels boscos del voltant de la casa), parlar en anglès i en francès (quin remei!!) ... i poca cosa més!! Promet ser distret!!
Sembla estrany que escrivint aquestes quatre ratlles s'hagi fet tan tard!! Tanco i a dormir, que demà he de fer mooooolta feina abans d'anar-me'n de colònies amb els amiguets!!!
I aquí una cançó que vaig redescobrir ahir d'un grup que no em deixarà mai d'encantar per anys que passin.
The sky is full of clouds amd my world's full of people
You got the different kinds, with different ways
It would take a lifetime to explain, not one's exactly the same.
