:-)

Avui el despertador m'ha somrigut, i he sabut que era hora de tornar a escriure. 

He obert els ulls perquè simplement m'he cansat de dormir i en mirar les agulles que cada matí sonen estridents i contundents hi he vist el somriure de les deu i deu. I jo he somrigut, mentre el meu coco em feia notar que ahir a la nit vaig beure més cervesa que no pas aigua. Li he somrigut al despertador però també a la nit d'ahir. Una nit de música delicada d'auditori, de música nostàlgica de festa major i de música sorpresa de guitarres i acordió que va tenir la virtut de fer-me anar a dormir amb un gran somriure. 

Avui és dissabte i potser no es nota tant, però sí, jo avui desentono. 

I si no sabeu d'on treure un somriure, per avui o per quan us faci falta, l'Anna Roig diu que coneix una botigueta on en venen. Somriures per tota mena de gent i per tota mena de moments. Somriures per desentonar sempre que ho cregueu convenient.