Matik Laverie

Així és com es diu el senyal wifi que rebo ara mateix, i aquest és el nom de la bugaderia on ara mateix estic esperant que la rentadora número 2 acabi de donar totes les voltes necessàries per deixar ben neta la roba de tots aquests dies. Sí, fins avui no he rentat roba, però és que abans havia de trobar la bugaderia! Bueno, primer vaig trobar la que se suposa que l'amo del meu pis acostuma a anar, però la veritat, allò semblava un cau de rates amb rentadores escatxarrades i rovellades de tot arreu. Allà hi poses la roba i potser et surt feta una catifa de tots colors! O sigui que he decidit que val la pena caminar un quart d'hora per venir fins a aquesta: nova de trinca i amb wifi i tot! I aquí estic, esperant. Per cert, Algú sap perquè de tant en tant les rentadores deixen de donar voltes i llavors s'hi tornen posar? És per tocar la pera i fer-te creure que ja estan? Que la roba si està parada no es rentaaaa!!!

Bueno, rentadores a part, ara tinc ganes d'explicar el que m'ha passat aquesta tarda, tot just fa una estona. Abans de res però, haig de tornar a parlar de rentadores perquè haig de dir que aquesta bugaderia és a prop de l'estació de tramvia on baixo per anar al pis, amb la qual cosa he anat i tornat pel mateix camí dues vegades en poca estona aquesta tarda-vespre. Doncs això, explico. Jo anava caminant feliçment pel Boulevard Gambetta (un carrer d'aceres amples on mentre camines la densitat de població àrab va augmentant respecte la europea) i anava pensant en les meves coses (mai no en trec res de bo, però un asseguro que sempre en penso de coses). Portava, bé, porto, una samarreta sense mànigues i uns texans, així molt del meu estil. Doncs jo anava tirant i un noi, àrab evidentment, que venia en sentit contrari, quan era a uns dos metres de mi em diu algo com "txifequaduspo?". Clar, jo de primeres no l'he entès, però llavors amb voluntat he vist que em preguntava que quin esport feia (em sembla que s'escriuria "tu fais quoi du sport?"). Amb el meu super francès li contesto que ara no en faig pas d'esport, però que abans havia fet atletisme (és el que té haver parlat de coses xorres com aquesta a les classes de francès de nivell bàsic, que aquest tipus de frase te l'acabes aprenent de memòria i no cal processar res). Total, que em contesta algo com "ah, ja ho he vist que feies esport només de mirar-te". I res, li ric i me'n vaig.

Fins aquí tot bé, una anècdota que podria haver explicat, o no, però que tampoc no és allò que diguis "uala!" perquè sí, ja ho sé que pel físic se'm nota que he fet esport, no cal ser un gran observador. I mentre encara reia interiorment del comentari del noi, arribo al pis, agafo la roba, el detergent, el suavitzant i a desfer el camí. I oh! Sorpresa! Només arribar al Boulevard Gambetta em trobo, uns metres més enllà, que ja casi no ens creuàvem, el mateix noi del txifequaduspo?, que també desfeia el seu camí en sentit contrari al meu. Jo, simpàtica, el saludo somrient, sempre fa gràcia trobar-se algú "conegut" en una ciutat de desconeguts. Llavors ell sí que recula, se m'acosta i em deixa anar tota una frase en francès així baix baix i a tota llet que no he entès ni mitja paraula. Al moment m'ha semblat com aquells lateros de plaça catalunya a barcelona, que després de dir en veu alta "cerveza, cerveza" quan els passes pel costat et diuen tot baix baix "hachís, coca, speed". Però no, no m'oferia pas drogues. Quan ha vist clar que no l'entenia, s'ha tret el mobil de la butxaca i llavors sí que l'he entès. Bueno, ben bé del tot encara no, perquè no sé si em demanava el meu telèfon o si volia que jo m'apuntés el seu. Total, que li he dit que no. I va i em pregunta "pour quoi?" Coi! Aquí sí que no tenia frase pre-apresa a classe! Per tant, li he contestat que Perquè no. I punt. Home! Què volia que li digués? Que perquè ell era un noi àrab baixet i esbarregat i jo vivia sola en una ciutat on no conec casi ningú? Au, va! Que el meu francès no arriba tan lluny!!

I bé, aquesta és la batalleta del dia. Bueno, sumada a imatges curioses com uns xinos portant sobre una bicicleta estil bicing de barcelona (atenció!) dos somiers i dos matalassos!! Si és que són més apanyats aquests orientals...!!

Bueno, la rentadora i la secadora ja han acabat, per fi. Me'n vaig a veure si el gitano major de la casa de gitanos que hi ha al meu carrer encara és a fora amb la cadira prenent la fresca i li dic "bon soir" per tercer cop aquesta tarda. No, si aviat coneixeré tot el veïnat!


I per si encara no he respost a la pregunta de què tal estic per aquí diré que très bien, que aquesta ciutat m'està regalant un piló de coses i moments boníssims. ¡Si hasta m'ha regalat un concert de l'Olivia Ruiz d'aquí un parell de mesos! Bueno, regalat no, que l'entrada la pagaré... però a hores d'ara encara no he vist enlloc de la ciutat cap altre cartell anunciant el concert que el que vaig veure diumenge al matí quan vaig anar al mercat que fan cada dia a la placeta del bar La Pleine Lune a comprar verdures i formatge.