Dissabte tarda: primer contacte a peu per Montpellier: del carrer estret del pis anem a parar a una placeta amb un bar curiós amb força ambient que em crida l"atenció: La Pleine Lune. "Ja hi vindré aviam què tal" comento a la Raquel.
Dimecres tarda: la Sara, la noia que m'ensenya al laboratori, francesa que fa poc que ha tornat d'estar quatre anys a Londres, em convida a sopar a casa seva amb la seva germana petita que ha estat un any a Barcelona i que parla castellà.
Dimecres vespre: entro en aquest blog per primer cop en molts dies i m'adono que amb tant d'atabalament i canvis m'havia desorientat i no sabia que avui era lluna plena.
Dijous vespre: sopar a casa la Sara amb dues perfectes desconegudes que m'han fet sentir com a casa. Dues germanes que han estat soles en països estranys i que saben què ha representat per mi aquest gest. Dues noies amables, alegres i tranquil·les amb qui m'ha encantat compartir unes hores, un sopar, un vi blanc i unes converses que passaven del francès a l'anglès i al castellà sense cap mena de premeditació. Una caminada fins a casa la Melany, la germana petita, un número de telèfon guardat i un "au revoire" que estic segura que es complirà.
I caminant i conversant pel centre de Montpellier en una nit de lluna plena d'estiu, passant per places i placetes amb terrasses i terrassetes, tot conversant d'això i d'allò amb una persona que tres hores abans no coneixia de res, m'ha parlat d'un bar que hi ha en una placeta, un dels pocs bars de la ciutat on encara fan música en directe sans payer: La Pleine Lune.
Avui me'n vaig a dormir amb un somriure enorme i amb la certesa de saber que no en faré prou amb un full de la llibreta.
La Pleine Lune c'est LE bar de Montpellier au coeur de Figuerolles mais c'est aussi des concerts, des spectacles, des expositions, des gens qui servent, des gens qui boivent, des gens qui gueulent, des gens qui rient, des gens qui passent, des gens qui s'arrêtent, des gens qui s'embrassent, des gens qui reboivent encore... et cela tous les jours de la semaine de 8h00 à 01h00 sauf le lundi 17h30 - 1h00 ! (www.lapleinelune.fr)
Dimecres tarda: la Sara, la noia que m'ensenya al laboratori, francesa que fa poc que ha tornat d'estar quatre anys a Londres, em convida a sopar a casa seva amb la seva germana petita que ha estat un any a Barcelona i que parla castellà.
Dimecres vespre: entro en aquest blog per primer cop en molts dies i m'adono que amb tant d'atabalament i canvis m'havia desorientat i no sabia que avui era lluna plena.
Dijous vespre: sopar a casa la Sara amb dues perfectes desconegudes que m'han fet sentir com a casa. Dues germanes que han estat soles en països estranys i que saben què ha representat per mi aquest gest. Dues noies amables, alegres i tranquil·les amb qui m'ha encantat compartir unes hores, un sopar, un vi blanc i unes converses que passaven del francès a l'anglès i al castellà sense cap mena de premeditació. Una caminada fins a casa la Melany, la germana petita, un número de telèfon guardat i un "au revoire" que estic segura que es complirà.
I caminant i conversant pel centre de Montpellier en una nit de lluna plena d'estiu, passant per places i placetes amb terrasses i terrassetes, tot conversant d'això i d'allò amb una persona que tres hores abans no coneixia de res, m'ha parlat d'un bar que hi ha en una placeta, un dels pocs bars de la ciutat on encara fan música en directe sans payer: La Pleine Lune.
Avui me'n vaig a dormir amb un somriure enorme i amb la certesa de saber que no en faré prou amb un full de la llibreta.
La Pleine Lune c'est LE bar de Montpellier au coeur de Figuerolles mais c'est aussi des concerts, des spectacles, des expositions, des gens qui servent, des gens qui boivent, des gens qui gueulent, des gens qui rient, des gens qui passent, des gens qui s'arrêtent, des gens qui s'embrassent, des gens qui reboivent encore... et cela tous les jours de la semaine de 8h00 à 01h00 sauf le lundi 17h30 - 1h00 ! (www.lapleinelune.fr)
4 comentaris:
Enveja.
és tot el que em passa pel cap després de llegir el teu blog últimament.
:-*
uo! ja tenim bar per anar a tocar!
menys d'una setmana i ja l'has trobat!
;)
La.
M'alegro molt de que el teu camí estigui sent tan planer i que la teva llibreta necessiti tenir moltes fulles... Aprofita per omplir-la de tots els records que puguis doncs el temps passa volant i quan no t'adonis tot haurà passat però sempre tindràs aquelles tapes vermelles plenes de vivències inoblidables...
Jo només tinc un dubte existencial: en aquest bar que sembla tan xulo hi haurà ratafia?? perquè sinó ens haurem d'endur la "petaquilla" cassolana quan hi anem... jeje
Fins aviat, seguirem esperant les teves cròniques!
Publica un comentari a l'entrada