Granadaaaa, tierrrra soñññada por miiii....

bueno, soñada soñada ben bé no, però allà estaré d'aquí a poc més de 34 hores, i abans he de fer una pila de coses!! rentar els plats de sopar, preparar la maleta per passar tres dies a Granada, dos a Cassà i un altre fent gestions per Cerdanyola i rodalies, dormir, aixecar-me (amb l'esforç que això suposa), fotre'm una dutxa freda (no pas per gust, sinó perquè fa una setmana que no tinc aigua calenta), treballar tota la journée, menjar i beure algo a la despedida de l'Aitziber al laboratori, pujar al cotxe i fer uns 270 kms fins a casa, sopar, dormir i aixecar-me moooolt aviat per agafar un avió a quarts de set del dematí, i trobar-me a Granada als meus companys de laboratori per gaudir de tres dies de sentir xerrades més o menys interessants de gent que parla de ciència. L'objectiu? Aprendre-hi alguna cosa i passar-m'ho bé, clar!! I espero no passar gaire calor, que els últims quatre o cinc cops que he anat a Andalusia (i els únics) sempre ha estat a l'estiu i sempre m'hi he mort de calor i no en tinc massa bon record... aviam si aquest cop canvia la cosa!

Per la resta... un dilluns normal que ha seguit a un cap de setmana molt ben aprofitat: dijous un sopar al meu pis amb tres persones i només dues cadires, fuet, llangonissa, pa amb tomata i dues molt bones companyies; divendres una cervesa en ambient internacional que es va allargar fins força tard per ser a França; dissabte un aniversari d'una francesa la mar de maca amb tot de francesos i franceses que per sort també parlaven anglès; i diumenge a la tarda, per descansar, una bona passejada per una de les platges eternament llargues que hi ha per aquí a prop i un bon bany en un mar que semblava una bassa d'oli a l'hora aquella que el sol i la gent ja fa estona que se'n van anant. Sí, un bany, perquè resulta que aquí encara fa calor casi d'estiu i l'aigua està la mar de calenta! Alguna cosa bona havien de tenir aquestes costes, no? ja que les platges són així d'avorrides i no tenen res més que sorra, metres i metres i quilòmetres de sorra.

O sigui que sí, ho reconec, aquest era un post perfectament prescindible i mancat de tota mena de gràcia i d'interès, però és part de mi, i aquí ho deixo, segurament fins que torni de Granada... o fins que ja torni a ser a la France.

À bientôt!!