sóc una estufa

Aquest era el meu pensament a quarts de dues de la nit mentre donava voltes pel llit tremolant per culpa dels 39º de temperatura que desprenia el meu cos. Febre, molta febre. Feia molt de temps que no tenia tanta febre. I deguda a què? Doncs a unes fantàstiques angines que van fer acte de presència ahir a la tarda.

Vaig anar de la feina directament a la farmàcia a buscar un termòmetre que justifiqués el meu malestar i els meus tremolors, i també les drogues necessàries per parar la infecció i el mal de tot. Per sort la farmacèutica es va creure que sóc perfectament capaç d'autodiagnosticar-me unes angines gràcies a la mida desmesurada de les meves amígdales i em va donar una caixa d'antibiòtics sense haver passat pel metge, no sense advertir-me que és moltmoltmolt important que em prengui totes les pastilles.

Un parell d'hores de son em van refer una mica i van donar-me forces per sopar i mirar una estona la tele. Home! No podia pas perdre'm els avis de casal rock! La nova cançó: smells like teen spirit. Promet. I després, a 39 de febre, cap a dormir... o intentar-ho. Suors, tremolors, somnis amb els avis de la tele i una dutxa d'aigua freda per mirar de fer baixar els graus que l'ibuprofè no havia estat capaç de fer baixar. Vuit del matí, encara a 38. Antibiòtic, mig iogurt, canvi del llit pel sofà i a seguir covant les angines.

Feia temps que no estava tan malalta. Vacances forçades. Quina alegria.

Bé, penjo això abans no se li'n vagi l'olla a l'ordinador, que com que les desgràcies no vénen mai soles, des d'ahir el meu fantàstic portàtil juràssic fa el burro i se li apaga la pantalla sola... que bé, no trobeu?

Au! Fins al pròxim post, que espero que sigui més optimista, o si més no, més saludable!