històries d'autopista

Diumenge. Set de la tarda. Autopista AP7. Jo al cotxe amb la Laura i els trastos de la setmana. Trànsit dens ja que els xaves (amb tots els respectes pels meus amics xaves) aquest cap de setmana ja han anat a la platja. A pocs quilòmetres del peatge de la Roca, retencions. Velocitat mitjana, uns 50km per hora. Tranqui·lament, sense presses i amb filosofia anem tirant pel carril de la dreta. Però resulta que hi ha gent que no està tan tranquil·la, ni té poca pressa, ni té filosofia de cap mena. O potser sí que en té alguna, però jo sóc incapaç d'entendre-la.

Cotxe 1 es fa el llest i passa per una àrea de descans per avançar metres, i acaba apurant el carril d'acceleració fins que fa frenar al cotxe 2, que circulava pel carril de la dreta, just davant nostre, uns 15 o 20 metres més endavant en els quals el cotxe 1 s'hauria pogut incorporar sense causar molèsties.

Cotxe 2 s'emprenya perquè l'han fet frenar i ha perdut una posició en la cua de cotxes i decideix avançar al cotxe 1 en una maniobra legal d'avançament posant-se al carril del mig (tot això, amb trànsit dens i a 5o o 60 per hora) però amb l'únic motiu de tocar els pebrots al que els hi ha tocat.

Cotxe 1 s'adona que perdrà la posició que havia guanyat amb tant d'enginy passant per l'àrea de descans, i que perdrà l'honor que això li ha reportat, i decideix desplaçar-se cap al carril del mig, just en el mateix moment en què cotxe 2 l'està avançant legalment.

Cotxe 2 es veu obligat a desplaçar-se cap al tercer carril per evitar la col·lisió amb cotxe 1, amb la qual cosa la resta de cotxes del voltant s'han de desplaçar cap al costat i frenar per evitar l'accident.

Per sort, cotxe 1 posa seny i torna a lloc ràpidament, i tot queda en un petit ensurt a pocs metres de nosaltres. O això és el que em pensava jo. Perquè instants després la situació es converteix en un teatrillo digne de qualsevol pel·lícula estil Torrente:

Cotxe 2 i cotxe 1 s'aturen al carril de la dreta, amb la qual cosa nosaltres quedem com a espectadores de primera línia. Els respectius conductors surten dels respectius cotxes i s'esbatussen a cops de mà, de puny o de qui sap què. Un, alt i gros, l'altre, petit i rabassut, al mig de l'autopista amb molts de cotxes, barallant-se com dos borratxos sortint del bar a les 6 del matí. Al cap de pocs instants surten les respectives senyores dels cotxes i intenten posar pau. No em pregunteu ben bé com, però ho aconsegueixen, i cadascú torna al seu cotxe, emprenyat però orgullós d'haver defensat el seu orgull, i segueix el seu camí.

Una demostració de caràcter de dos mascles ofesos i emprenyats en tot el seu esplendor. Una estampa digna de veure. No diré més.