dimecres, 4 de març del 2009

Paco Rubiales

Ja sé que aquests dies no és ser gens original dedicar-li quatre línies però ara, després de tornar a riure a carcajades veient el "Rubianes Solamente", me n'han vingut ganes.

Aquest home és únic. No crec que mai més ningú sigui capaç de fer el mateix que ha fet ell. I si algú ho fa, haurà estat el segon, i això no té mèrit.

I com que les meves paraules no tenen cap gràcia al costat de les seves, jo ja callo:

el trabajar
el trabajar... ya saben ustedes, con todo lo que el trabajo conlleva: el trabajo dignifica al hombre, el trabajo te honra, el trabajo te realiza... el trabajo te pule, te abrillanta, te da esplendor... el trabajo es la ostia! el trabajo hasta te pone cachondo! hay que ver lo cachonda que va la gente a trabajar a las seis, siete y ocho de la mañana, todo el mundo cantando y bailando por la calle: vamos a trabajar, lala lalaaaa... ¿Dónde vais con esa marcha matinera?? a traaa baaaa jaaaaar!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mira si havia de ser bo per ser tan "vasto" i fer-me riure...

;)

a les siiiis!

Lau.

Unknown ha dit...

Espero i desitjo que el títol del blog sigui una clucada d'ull a els milers de persones que mai es van aprendre el seu nom... Si no et pelo!!! (no, no puc pensar que no ho hagis fet a propòsit)

Apa, bon dijous!!