divendres, 27 de febrer del 2009

qüestió de milisegons

Per acabar un dijous d'aquells que se't fan les nou del vespre i encara no saps com, que quan arribes al pis decideixes netejar l'habitació abans no ensopeguis amb les boles de borró, que poses el caldo de la mare a bullir mentre et prepares una amanida esperant tenir-ho tot a punt per quan comenci Polònia, un dia d'aquests el pitjor que et pot passar és que se't trenqui el sitrell.

Es tracta d'un moviment que has fet vuit-centes vegades: agafar el sitrell de sobre el microones i tirar una mica d'oli per sobre l'enciam. Però resulta que avui els teus dits no han calculat que el sitrell estava untat -potser més de l'habitual? mai no ho sabrem-, i el que semblava una activitat sense cap mena de risc degenera en catàstrofe en qüestió de milisegons: la cuina plena de vidres esmicolats, molts mililitres d'oli del bo a fer punyetes, la fregona saturada de lípids i una dosi de mala llet interna que no saps com gestionar. I a sobre quan aconsegueixes despejar la zona, Polònia ja ha començat. Com pot ser que un coi de pot de vidre ple de suc d'olives sigui capaç de fer-te sentir tan inútil?!?!

Però bé, la bona notícia és que avui ja puc anar a dormir: he après que dir sitrell és tan correcte com dir setrill (o més!!!). O sigui que endavant amb el dialecte gironí i els sitrells untats que rellisquen dels dits i foten un merder de ca l'ample quan menys t'ho esperes.


sitrell
[der. de setra, format ja segurament en el mateix àr. originari saṭl per un procés fonètic una mica complex; un canvi de sufix de base ja aràbiga o de caràcter romànic degué donar lloc a la variant més estesa setrill]
m. dial Setrill.

definició: www.enciclopedia.cat
foto: www.poesiavisual.com

3 comentaris:

Unknown ha dit...

El teu dijous al vesre no és res més que una nova demostració empírica de la teoria del caos.

Visca l'entropia!!!!!!


Bon divendres!

Anònim ha dit...

i a sobre només falta que la pesada de la laura truqui...

o més!!!!

jajajajajajjajaaj

boníssim!!

finsdps, patata, vaig a veure paràsits!!

Laura.

Anònim ha dit...

Fa justament un parell de setmanes, gràcies a la increïble habilitat de mon germà per posar la compra a la nevera en un temps mínim rècord que li permeti no malgastar ni una gota del seu valuós temps, en obrir l'electrodomèstic se'm va caure una ampolla de crema de llet a terra.

No sabíem com collir-ho. Primer vam passar l'escombra per recollir el vidre esberlat, amb el que vàrem envernissar totes les rajoles de la cuina, i en acabat el motxo per a una substància que no es volia deixar recollir.

Almenys l'oli no emet una fortor rància a l'endemà si t'ha quedat en algun racó sense recollir.