dimarts, 17 de març del 2009

my saturday nights

L'altre dia rumiava, recordava els meus últims dissabtes a la nit, i em sorprenia en adonar-me de com han arribat a ser de diferents.

El primer saturdaynight de la llista és el que vaig passar a Barcelona amb totes les noies de la colla de la uni, primer a casa la Cris i després de festa fins a les tantes. Una nit genial amb la gent amb qui vaig compartir la carrera i que espero que em segueixin acompanyant molts anys més, encara que només ens veiem molt de tant en tant.

El segon dissabte a la nit va ser improvisat: sense saber ben bé com em vaig deixar enredar per la Raquel i vaig acabar a Platja d'Aro fent la pallassa fins a les tantíssimes i esmorzant una hamburguesa amb el fill de l'alcalde i els seus amics. Quines coses que tenen les discoteques, és ben bé...

La tercera nit de dissabte va ser de descans, perquè després de voltar per París tota la tarda bé que havíem de descansar per poder seguir voltant per París tot l'endemà! Una escapada organitzada des de feia temps amb uns grans companys de viatge: els amics del poble, la colla que s'ha anat fent aquests últims anys i amb qui espero seguir compartint viatges, sopars, converses i riures.


La quarta saturdaynight va ser molt especial: la vaig passar caminant, pujant una muntanya, sense més llum que la de la lluna que es reflectia en la neu. Senzillament impressionant. La companyia d'aquella nit tan diferent van ser gent que conec realment poc, gent nova amb qui comparteixo aquesta afició a la muntanya que estic descobrint. Gent estranya amb qui els silencis no són gens incòmodes, perfectes companys de viatge.


La cinquena nit de dissabte va ser aquest últim cap de setmana, i també va ser de descans. Descans merescut a Bellver de Cerdanya després d'un dia d'esquí amb la Núria, amb les orelles vermelles del sol i els ulls somrients d'alegria. Descans necessari abans d'un altre dia d'esquí amb la Núria, la Meritxell, l'Ester i tot un poti-poti curiós de gent amb qui vaig compartir el dia per casualitat. El resultat: les bateries esgotades però amb la sensació d'haver aprofitat totes les hores del cap de setmana fins l'últim segon.

La sisena nit de dissabte? Encara està per arribar però ja té bona pinta: Barcelona, Razzmatazz, Lagarto Amarillo. Sentir en directe cançons com aquesta amb una companyia més que boníssima promet ser una bona nit de dissabte.



Em sembla que aquests últims dissabtes a la nit no haurien estat millorables de cap manera. I potser semblarà una tonteria però ara m'adono de la sort que tinc de poder fer les coses que m'agraden i de poder-les compartir amb la gent que m'agrada. Són coses molt diferents. Són gents molt diferents. Però m'agraden. Què més es pot demanar?

3 comentaris:

Magrat ha dit...

Et diria que pots demanar 5 bombers, però, veient que estàs tan ocupada, no sé si tindries temps per ells... :-)

És una sensació genial, aquesta que descrius... ho comparteixo totalment! Tu aprofita, aprofita!

Un petonet!

ester_kandi ha dit...

Encantadíssima de participar en algunes de les teves saturdaynights!!

Espero que en poguem compartir moltes més... i encara que les últimes hagin pujat el llistó molt amunt, segur que les superarem.

PD: suposo que ja saps que aquest dissabte hi haurà una conjunció cósmica i universal i primaveral en el moment que toquin la cançó de "hoy", que farà que irradiem una felicitat incontenible i terriblement contagiosa que canviarà el destí de totes les persones que es creuin amb nosaltres jajajaja ja et pots preparar, avisada estàs!!!!

Unknown ha dit...

No sé perquè però al llegir els teus "saturday nights" no he pogut evitar pensar en els meus Sunday's evenings.... jejeje.

Gràcies per deixar-nos ser-hi!!!!

Distinto, diferente, raro, estranyo tonto i tantas veces cínico.....

:-p