parfois la vie, la vie est une glissade

És el que té la ciència, diuen. Que quan una cosa surt bé és una alegria que s'ha de saborejar perquè quan abans t'ho esperis te'n sortirà una de malament, i dues, i tres. I quan les que surten malament provoquen que les vacances s'escurcin fins a reduir-se a la mínima expressió, doncs encara emmascaren més l'alegria de la setmana abans. Què hi farem! C'est la vie, c'est la science!

Avui ja ho he vist clar que les meves vacances seran unes vacances a trompicons i sense poder deixar de pensar en el laboratori, els virus i tot plegat. Perquè abans no s'acabi el mes els virus i jo ens n'hem d'anar cap a Montpellier, on ens hi espera un pis per mi i un congelador per ells, i tres mesos de barallar-nos aviam si en traiem alguna alegria d'aquelles que s'han de saborejar abans no vinguin una, dues o tres relliscades.

Avui una cançó que em ve molt bé de sentir, suposo que perquè aquests dies dec trobar-me en un final d'algun principi:



Seré, seré, seré, se, lo que busque y lo que encuentre y al salir de mi escondite no sabré si fui o si vine. Mientras griten las sirenas, un futuro incierto llega. Soltaron los mandos del timón.

A veces la vida te trae el resbalón.

Seré, seré, seré, se, coseduras y remiendos que se hilvanan entre dedos. Son los suyos, son los nuestros. Coseré una tela desde la razón. Saltaré en picao al corazón, miraré a mis pies pidiendo sujeción.

A veces la vida te trae el resbalón.

La vida se cose con hilo fino,
la vida es un traje a medida, oye.
La vida no tiene patrones no,
la vida con hilo y aguja pasa la vida.

Je serai, serai, serai, ce que je cherche ce que je trouve en sortant de ma cachette je portais ou rien je revenais. Pendant que crient les sirènes un futur incertain arrive, ils ont laché le gouvernail.

Parfois la vie, la vie est une glissade.