j'y irai

Sí. O millor oui, per anar practicant... perquè avui he sapigut que d'aquí poc més de dos mesos me n'aniré a passar una temporada al país veí. Aniré a posar a prova el francès que he après aquest any mentre faig uns experiments molt interessants amb un grup de recerca de l'Institut de Génétique Moléculaire de Montpellier.

Seran tres mesets a França, lluny però aquí mateix.
Serà un parèntesi de tot plegat.
Serà una experiència que ja fa temps que tinc ganes de viure... guai!!

Ara, però, toca omplir papers, enviar mails, buscar pis en francès i pintar els virus amb fluorescent abans de marxar cap allà. Buf! la feina que se m'ha girat! Però bueno, ja que els senyors de la Generalitat s'han cregut que el que vull anar a fer val la pena i m'han donat diners... no és qüestió de fer les coses a mitges!!

Bé, aquí deixo el mapa, per si algú vol venir a veure'm mentre sigui per aquests móns de déu... però no té pèrdua: AP7 amunt i au!!

I després del j'irai, ara tinc ganes de deixar constància del je suis allée del cap de setmana, que no ha tingut treva.

Samedi matin, al cotxe direcció Oliana, avec un ami i un noi que podria perfectament convertir-s'hi, a pujar parets amb ferros i cables. Una via ferrada espectacular, exigent i molt molt xula. Sensacions de totes classes... i sobretot beaucoup de rires!!

Dimanche soir, al bateig del cosí més guapo que tinc. Bé, no és ben bé cosí... però com se li'n diu al fill d'una cosina? el nebot-cosí? Segur que els francesos tenen un nom per a això, ja els hi preguntaré quan hi vagi. En attendant, aquí us presento el rei del mambo, rient amb la seva tia-cosina, o com se'n digui.

depressa i corrents

Així és com escric això avui. Feia molts dies que no escrivia perquè dedicava les hores a altres coses i mentrestant anava guardant idees al cap que tenien ganes de ser escrites aquí. La veritat és que no sé per on començar, i només tinc deu minuts abans no em vinguin a buscar...

La festa major va ser de les més ben aprofitades que recordo: riures, molts riures amb la pedregada a mig sereno i riures, molts riures a les barraques el divendres, i el dissabte i el diumenge. Gent, converses amb gent de tota classe amb el got a la mà i el somriure que la festa major em va posar als llavis des del divendres fins el dilluns. També hi va haver temps per alguna discussió i alguna llàgrima, però perquè hi hagi bons moments també n'hi ha d'haver de dolents, no?

I la setmana després de la festa... treballant moltes hores, amb algunes alegries i algunes frustracions, i també amb bones notícies, mentre en segueixo esperant d'altres que dissiparan les boires que ara té la meva tardor...

Aquests dies també he fet un bon descobriment a Cerdanyola per anar a córrer quan es fa fosc (la manera més barata de passar pel psiquiatre, com diu en Sanjosex). Al final m'acabarà agradant i tot, aquest poble! Tenen un ramat de xais i tot!!

I mentre espero que arribi el dia d'agost per anar amb unes grans persones a gastar els bitllets d'avió que des d'ahir tinc al calaix (cada dia m'agrada més això del dit-i-fet), ara mateix vaig tirant cap a fora que l'Albert i la Sandra ja em deuen esperar per anar a buscar la resta d'amics de la uni i anar amb rumb a Llavorsí, que ens espera un cap de setmana dels de recordar!!


I ja callo. Perdó si us he avorrit però avui tenia ganes de crònica. A reveure!!

ha arribat l'istiu

o com a mínim és la sensació que tinc jo aquesta setmana, tenint en compte que, de tota la vida, a l'estació que hi ha entre la primavera i la tardor se li'n diu istiu.

Perquè divendres vaig anar de festa major, i aquestes festes sempre indiquen istiu.

Perquè dissabte vaig anar a veure el campionat de Catalunya, i això de les pistes d'atletisme plenes de gent és cosa d'istiu.

Perquè diumenge vam assajar per fer un concert a la fresca, i la fresca només és a l'istiu.

Perquè la gent ja m'ha dit que s'ha banyat a la platja (sense neoprè), i això jo només ho faig a l'istiu.

Perquè diumenge al vespre hi havia cua a la carretera entre Llagostera i Cassà, i això només passa a l'istiu.

Perquè he acabat el curs de francès, i quan s'acaba el curs comença l'istiu.

Perquè m'he fotut un fart de menjar cireres, i quan hi han cireres ja és istiu.

Perquè ahir vaig anar a córrer cap al tard pel mig de bosc, i això només es pot fer a l'istiu.

I perquè aquest cap de setmana ja és la festa major de Cassà, i tothom sap que després de la festa ja és istiu.


Què és lo dolent de tot això?? Que sí, ha arribat l'istiu, però per les vacances encara queden dos mesos i un piló de coses per fer.

Però bé, mentres no arriben, miraré d'aprofitar les tardes-vespres d'istiu a Cerdanyola i els caps de setmana a Cassà... o allà on sigui!!

I aquí en deixo una d'istiuenca de toooooota la vida.



Osti, és ben bé que youtube està carregat de sorpreses. Aquest vídeo és de 14 anys després que es fes famosa la cançó... qui ho diria!