dilluns, 6 d’abril del 2009

col·lapse d'emocions


- Què tens? Què et passa?

- Res, no em passa res.


- I doncs... per què plores?


- Perquè no em passa res.



4 comentaris:

pau-b ha dit...

Tu vés posant coses profundes que després et queixaràs de què els que no tinguem el teu nivell no et comentem els missatges. ;p

Unknown ha dit...

- Què et passa?
- Tot.


(per cert... aquesta foto la vaig fer servir en un fotolog de farà prop d'un any... jejeje)

ester_kandi ha dit...

T'entenc...
però només seguint pujant aconsegueixes la perspectiva necessària.

Sempre hi ha algú que ho expressa millor

http://www.goear.com/listen.php?v=71b7e29

Xisti ha dit...

tantes vegades ens obsessionem amb el que no tenim... tantes hores perdudes pensant en el que pensem que ens mereixem... tantes paraules gastades amb laments inconscistents...
i el que costa treure el cap per la porta i sortir a buscar-ho!!!
Ànims que si algu et falta tens tota una eternitat a davant per buscar-ho!!! d'això en deien vida no???
A VIURE-LA S'ES DIT DONCS!

TINA
pd:merci pels coments!