The beer of Barcelona

Me'n vaig. Demà me'n vaig. I avui Montpellier plora.

Mil coses han passat, mil coses he fet, mil coses he viscut en aquest temps que feia que no escrivia. Mil pensaments m'han vingut al cap amb la idea "això ho escriuré", mil moments que no oblidaré, en llocs que no oblidaré i amb gent que no oblidaré.

Però ara ja no ho escriuré. No tindria sentit. No serviria per res més que per fer-me adornar encara més de tot el que deixo aquí i de tot el que m'emporto d'aquí.

Tres mesos s'han fet molt curts. Realment molt curts. No crec que mai més a la vida se'm tornin a fer tan curts.

I la meva última soirée a Montpellier ha estat de guió.

Cafè amb la Lauren, el primer cafè que faig amb l'anglesa més interessant que he conegut aquí. Llàstima que fos també l'últim, almenys a Montpellier.

Cervesa amb la Leti, la basca més interessant que he conegut aquí, el meu "jo d'aquí a uns anys", i a qui jo també trobaré molt a faltar.

Victoria del Barça amb la Leti, i a la taula del costat d'en Pascal i l'Yvan, dos dels milllors francesos que he conegut aquí i amb qui he passat molt bones estones.

Estona a casa la Melany, la francesa que més m'ha donat i a qui més he donat. Una gran persona coent-se darrere un somriure contagiós.

... quatre au revoires en poca estona. Però au revoires dels de veritat, dels que estic segura que es compliran.

i després una estona de música a La Pleine Lune, l'última estona de música al millor bar de la ciutat, o potser no, potser només és l'únic bar amb ànima de la ciutat, però per mi això el fa el millor.

Tres cerveses en gots de plàstic: una per mi i les altres dues per en Kamil (el polonès més interessant que he conegut aquí) i la seva amiga.

Una bona estona després demano una altra cervesa a la cambrera amb la que mai no he parlat però que m'ha vist mil cops allà i que m'ha saludat només d'entrar. I li demano si me la pot posar en un got de vidre, que és l'última cervesa que beuré allà... i al cap de dos segons ja la tenia a les mans. Una cervesa en una copa de vidre amb una marca de cervesa estampada. Una marca que cervesa que feia tres mesos que no veia. I a l'altre costat del got una silueta d'una ciutat i una inscripció: the beer of Barcelona. 

Una bona broma de l'univers. Diria que la millor que m'ha fet mai.

He somrigut només de veure el "Damm" i li he comentat a la cambrera lo curiosa que era la causalitat, la qual s'ha tornat encara més curiosa quan m'ha dit que era l'única copa d'aquelles que tenien.

Una estona de música més fins que els músics han parat de tocar, els llums s'han encès... i he vist que ho necessitava. Però jo no sé dir mentides, i al mateix temps alguna cosa em deia que no era capaç de sortir d'aquest bar sense mirar la cambrera. I tot i que era el got que més li agradava del bar i que li tenia un carinyo especial, m'ha deixat que me l'endugués. Li he agraït amb una propina que em sembla que no havia donat mai a la meva vida, i ella m'ho ha agraït tocant aquella campana del costat de la caixa...

I un altre au revoire (sense voler-ho, el més especial de tots) per aquest vespre que escric amb bona lletra a les últimes pàgines de la meva llibreta de tapes vermelles.  

...

tout ça va me manquer... mais il faut rentrer. 

GAME OVER

PLAY AGAIN?