Avui el despertador m'ha somrigut, i he sabut que era hora de tornar a escriure.
He obert els ulls perquè simplement m'he cansat de dormir i en mirar les agulles que cada matí sonen estridents i contundents hi he vist el somriure de les deu i deu. I jo he somrigut, mentre el meu coco em feia notar que ahir a la nit vaig beure més cervesa que no pas aigua. Li he somrigut al despertador però també a la nit d'ahir. Una nit de música delicada d'auditori, de música nostàlgica de festa major i de música sorpresa de guitarres i acordió que va tenir la virtut de fer-me anar a dormir amb un gran somriure.
Avui és dissabte i potser no es nota tant, però sí, jo avui desentono.
I si no sabeu d'on treure un somriure, per avui o per quan us faci falta, l'Anna Roig diu que coneix una botigueta on en venen. Somriures per tota mena de gent i per tota mena de moments. Somriures per desentonar sempre que ho cregueu convenient.
4 comentaris:
Viscaaaa!! El reton-no!!! ;-)
Per cert, en la meva humil opinió, desentonar amb el món no està gens malament... jejeje!
Jo me'ls guardo de tots els que "robo" els dijous... (l'Anna em devia robar la idea, jejeje)
quina bonica manera de desentonar, no, doncs? :)
PD: tinc ganes de sentir el nou disc... http://www.youtube.com/watch?v=F_UNMVi_eKM
i aquesta botigueta on dius que està?
Publica un comentari a l'entrada