hoegaarden, o repàs de quinze dies.

Un dels avantatges d'adaptar-se una mica a l'horari francès és que pots quedar a les nou del vespre per fer una cervesa havent sopat i a quarts de dotze ser a casa tranquil·lament sense por de morir-te de son l'endemà al matí per haver quedat per fer una cervesa entre setmana. I si la cervesa en realitat són dues (de les petites, mare) i a més són Hoegaardens belgues, i te les prens amb bona companyia i en un bar amagat i la mar de xulo, la cosa és encara millor. Que guai.

Dies, molts dies feia que no escrivia, setmanes feia aquesta vegada. Però no és que no tingués coses per explicar, el problema és que les coses m'han ocupat tot el temps i no me n'ha quedat per escriure. Que guai.

La repassada cronològica resumida d'aquestes dues setmanes seria més o menys això:

Divendres 23 d'octubre: en cotxe cap a Jouques per anar a passar un cap de setmana amb tot de gent diferent, de països diferents i d'estils diferents units per dues coses: en Pasquis i les ganes de passar un cap de setmana sense fer res més que... aviam com va anar la cosa.... menjar, beure, dormir, menjar, jugar a cartes, menjar, passejar, menjar, jugar a cartes, beure, beure, jugar amb papers enganxats al front, beure, dormir, dormir, menjar, i tornar cap a casa. Tot això adornat amb converses de totes classes amb francesos, anglesos, alemanys, belgues, americans, suissos... que tant podien ser en francès, com en anglès, com en castellà, com en català (aquestes últimes curiosament amb una americana). A la foto es pot apreciar la patxorra regnant del cap de setmana.

La setmana de després va ser estranya, en part degut al descol·locament del cap de setmana. però també degut a la tesi de la Claire el dimarts (amb el corresponent sopar amb ampolles de vi bo) i estic segura que a alguna cosa més que ara mateix no sóc capaç de recordar. Però així sense saber ben bé com vaig arribar a divendres, i pel camí ja em vaig ben organitzar el cap de setmana, no fos cas que tingués temps d'avorrir-me.

Dissabte sortida cultural a Narbonne. Bueno, cultural... diguem que un anglès, un polonès, dues angleses més i jo vam anar a passar el dia a Narbonne a veure què hi havia de bo. Una bona mescla de gent, una ciutat petita però amb racons prou xulos, i un dia parlant només anglès i aprenent a pronunciar bé "sheet" i "shit" per evitar confusions absurdes i que el dia que vagi a Anglaterra no em toqui dormir al femer. Aquí, els anglesos (Jon, Jordana i Hannah) a davant del mercat, i més avall el polonès (Kamil) fent fotos de totes les coses velles que vèiem.

I diumenge, "ont'e vaig? a la muntanyaaa!!". El despertador sona abans de les sis i miraculosament m'aixeco (això entre setmana és vachement impossible). Carretera direcció Ganges i després una bona estona de rallies per carreteres de santa pellaia franceses per arribar a l'Estréchure, un poblet petiiit perdut enmig del massís de les Cevénnes, les muntanyes més altes que hi ha per aquí a prop, per anar a una excursió organitzada i guiada i alimentada d'una mena de Fira de l'Excursionisme. La mar de bé: sense haver de trencar-me la closa d'on anar i per on passar i sense haver d'endur-me el menjar de casa. Vint-i-pico quilòmetres amb vint-i-pico persones que el més jove em treia deu anys i el més gran més de quaranta. Un dia en francès caminant per pistes i per corriols de caçadors, primer collint castanyes i al final esquivant-les. Mai a la meva vida havia vist tants castanyers en un sol dia. No és pas estrany que aquí les castanyes se les mengin torrades i hasta bullides, ni que en facin licor i també una mena de "nocilla" molt dolça que només té gust de sucre, no pas de castanya. Aquí una part dels caminadors enmig d'una mooooooolt petita part dels castanyers del dia.

Diumenge al vespre de cansament (la falta d'entreno és el que té)

Dilluns al vespre de bugaderia (a això sí que no m'hi acostumo, no)

Dimarts al vespre de quizz (amb derrota humiliant dels Toyos... aviam si dimarts que ve ho arreglem)

Dimecres al vespre de futbol (com a excusa per cerveses) i de skype.

Dijous al vespre de cervesa i de blog  (per fi).

...

i demà divendres al vespre de concert!!! La Laura, la Raquel, en Jordi, jo... i l'Olivia Ruiz. Bé, i suposo que molta altra gent per acabar d'omplir el pavelló aquest de Montpellier. Però la resta de gent em seran igual, perquè jo hi tindré a tots els que hi volia tenir.

I bueno... això que pretenia ser un resum al final no ho ha estat tant... però ja em sol passar això, no és pas estrany, per tant deu ser bon senyal :D

À bientôt, j'espère!!