Avui per tu.

Ara fa quinze anys tu anaves de vermell i jo de groc i apreníem a passar-ho bé amb l'esport.

Ara fa dotze anys ens trobàvem cada tarda a la pista i apreníem a competir, però sense perdre el món de vista.

Ara fa deu anys ens aventuràvem tu a la gran ciutat i jo al centre "privilegiat" i gaudíem dels èxits esperats, i també de la universitat.

Ara fa cinc anys decidíem el rumb dels nostres camins amb més o menys facilitat i deixàvem al calaix il·lusions, lesions, desil·lusions i felicitats.

Ara...

Ara m'adono que fa quinze anys de tot plegat. Que n'hem viscut de tots colors, que n'hem fet pertot arreu i que... què coi! Que per molts anys!!

Per molts anys poguem fer-nos més grans i millors, i poguem seguir sabent que, en algun lloc o altre del planeta, hi som.

Gràcies Marta, i fins ara!