Sempre he pensat que sóc una cagadubtes. De tota la vida que m'ho han dit i de sempre que m'ho he cregut. I segurament és cert. Sóc d'aquelles que m'hi estic tres hores per decidir quina pizza demano, tres hores per saber si aquests pantalons que m'he provat m'agraden prou com per comprar-me'ls, tres hores per totes les tries... Si fins i tot a l'oculista em costa decidir si el cercle aquell que veig mig borrós és obert per dalt, per baix o per quin costat!
Però aquests dies he descobert que certes condicions ambientals són capaces d'anul·lar completament el meu cagadubtisme innat. I de quina manera! Faré la crònica cronològica:
- Dilluns: amiga eivissenca acaba relació sentimental i decideix anar a viure sola.
- Dimecres: compro inconscientment sobrassada de Mallorca i formatge de Maó i m'adono que potser això vol dir alguna cosa. Idea de bomber: i si me'n vaig a viure amb ella?
- Dijous: li exposo la meva idea de bomber a ella, però encara em cal acabar de meditar-la.
- Dilluns: li comunico que la meditació m'ha dut al SÍ. I de cop la maquinària es posa en marxa i no la puc parar. Em passo un parell d'hores fent una cerca exhaustiva de pisos que s'ajustin al que volem.
- Dimarts: visita al primer pis de la llista. Bona impressió tot i que millorable, tot i que potser no a aquest preu, tot i que... potser cal veure'n algun altre?
- Dimecres: visita al segon pis: caca. i si ens quedem el d'ahir? jo ja me'l quedaria, estava prou bé... i potser hi ha més interessats i per dubtar ens quedem sense! i ella: esperem a demà i en veiem un altre?
- Dijous: ella busca i la vista se li'n va de casualitat a un de més car del compte però... i si l'anem a veure?
- 19:30 : visita al pis: wow!
- 20:15 : tè + quatre números + deliberació + rotllo a les pobres amigues sofertes...
- 21:15 : trucada intempestiva al de la immobiliària (no haver-nos donat el mòbil, sinó!) per donar el sí, guardeu-lo sisplau... i au!
Feina acabada, estrès conclòs. Per fi la màquina podrà parar d'una punyetera vegada i deixar-me treballar i concentrar-me... Ara, això vol dir que també tornarà el cagadubtisme, amb totes les conseqüències! Perquè clar, després de triar pis s'haurà de triar taula i cadires i plats i gots i coberts i eixugamans i... i... i... buff!! quina feinada!
Aprenentatge personal d'aquest episodi: no suporto l'estrès de decidir sota pressió, tant li fot si són immobiliàries, oculistes o pizzeros. Ara ja ho sabré.
 |
| Què, vénen ganes de pizza del corsaro, eh? :P |
3 comentaris:
cagadubtar o no cagadubtar, aquesta és la qüestió.
:)
PD: una tropicana, sisplau! (sense cagadubtar gens ni mica, ara sí que no!) ;)
Aaaiiii, pobres amigues sofertes que van aguantar el rotllo... jejeje! Que nooooo, dona: per això estem! (entre altres coses)
Tranquil.la que no passa res per dubtar... excepte quan anem a sopar juntes i tinc molta gana. Llavors et convindria decidir-te ràpid... jajajaja!
Algunes tenim una altra tècnica: no dubtar, però canviar d'opinió al cap de cinc minuts i tornar a canviar fins a l'infinit... o optar per dues o més coses alhora. La ment humana és així... ;-P Visca la ment humana!
Publica un comentari a l'entrada