Així és com escric això avui. Feia molts dies que no escrivia perquè dedicava les hores a altres coses i mentrestant anava guardant idees al cap que tenien ganes de ser escrites aquí. La veritat és que no sé per on començar, i només tinc deu minuts abans no em vinguin a buscar...
La festa major va ser de les més ben aprofitades que recordo: riures, molts riures amb la pedregada a mig sereno i riures, molts riures a les barraques el divendres, i el dissabte i el diumenge. Gent, converses amb gent de tota classe amb el got a la mà i el somriure que la festa major em va posar als llavis des del divendres fins el dilluns. També hi va haver temps per alguna discussió i alguna llàgrima, però perquè hi hagi bons moments també n'hi ha d'haver de dolents, no?
I la setmana després de la festa... treballant moltes hores, amb algunes alegries i algunes frustracions, i també amb bones notícies, mentre en segueixo esperant d'altres que dissiparan les boires que ara té la meva tardor...
Aquests dies també he fet un bon descobriment a Cerdanyola per anar a córrer quan es fa fosc (la manera més barata de passar pel psiquiatre, com diu en Sanjosex). Al final m'acabarà agradant i tot, aquest poble! Tenen un ramat de xais i tot!!
I mentre espero que arribi el dia d'agost per anar amb unes grans persones a gastar els bitllets d'avió que des d'ahir tinc al calaix (cada dia m'agrada més això del dit-i-fet), ara mateix vaig tirant cap a fora que l'Albert i la Sandra ja em deuen esperar per anar a buscar la resta d'amics de la uni i anar amb rumb a Llavorsí, que ens espera un cap de setmana dels de recordar!!
I ja callo. Perdó si us he avorrit però avui tenia ganes de crònica. A reveure!!
La festa major va ser de les més ben aprofitades que recordo: riures, molts riures amb la pedregada a mig sereno i riures, molts riures a les barraques el divendres, i el dissabte i el diumenge. Gent, converses amb gent de tota classe amb el got a la mà i el somriure que la festa major em va posar als llavis des del divendres fins el dilluns. També hi va haver temps per alguna discussió i alguna llàgrima, però perquè hi hagi bons moments també n'hi ha d'haver de dolents, no?
I la setmana després de la festa... treballant moltes hores, amb algunes alegries i algunes frustracions, i també amb bones notícies, mentre en segueixo esperant d'altres que dissiparan les boires que ara té la meva tardor...
Aquests dies també he fet un bon descobriment a Cerdanyola per anar a córrer quan es fa fosc (la manera més barata de passar pel psiquiatre, com diu en Sanjosex). Al final m'acabarà agradant i tot, aquest poble! Tenen un ramat de xais i tot!!
I mentre espero que arribi el dia d'agost per anar amb unes grans persones a gastar els bitllets d'avió que des d'ahir tinc al calaix (cada dia m'agrada més això del dit-i-fet), ara mateix vaig tirant cap a fora que l'Albert i la Sandra ja em deuen esperar per anar a buscar la resta d'amics de la uni i anar amb rumb a Llavorsí, que ens espera un cap de setmana dels de recordar!!
I ja callo. Perdó si us he avorrit però avui tenia ganes de crònica. A reveure!!
5 comentaris:
Sempre has estat així, tu :) Amunt i avall, ment i cos inquiet, aprofitant totes les oportunitats i assaborint-les. M'agrada saber que tot et va bé :)
Un petonàs!
jajaa dit i fet, fins i tot els posts!!
A Cerdanyola hi ha de tot, només cal descobrir-ho... Fins i tot hi ha el parc de bombers al costat, això ja ho diu tot!
A veure com ha anat el ràfting... jeje
Et recordo que som a la primavera, amb un estiu prometedor a la cantonada...
O sigui que res de tardors..
mm... veus! ara et surt la vena perduda del diari personal!
;)
ah, i estic d'acord amb el senyor ratasabiondu... què hem de fer si no?
:)
La.
PD: potser el meu fotolog et farà gràcia... realment m'encanta aquell llibre!!
Publica un comentari a l'entrada