un dinar de dijous molt dominguero amb una companyia immillorable.
una excursió nocturna anul·lada a última hora, substituïda per un puja-i-baixa per les roques en solitud en fer-se fosc i per un parell de cerveses irlandeses en companyia de matinada.
un divendres matí inexistent i un divendres tarda de receptors, kinases i AMP cíclics.
un dissabte matí de cotxe fins a Barcelona, de tren fins a Ripoll, i de bici fins a Olot, sota la pluja i amb uns grandíssims companys d'aventures.
un dissabte tarda de migdiada, de passejada, de tè i cervesa a la mateixa cadira, de parlar molt i de sopar encara més.
un diumenge matí d'excursió pels volcans i pels fajos, sota la pluja i pel mig del fang.
un diumenge tarda de pictionary i de mimtionary memorable, amb un sopar acompanyat de grans converses.
un dilluns matí de bici Olot-Girona, un fins aviat i una contra-rellotge personal fins a casa.
un dilluns tarda de tè a tres bandes, de riures, de llàgrimes, de sinceritats i de superherois.
Gràcies a tots els companys d'aquest viatge curt però intens, d'aquests cinc dies i cinc nits que he espremut fins a l'últim instant. Emmagatzemats queden a la meva memòria dels bons moments.
i ara, què hi veig a l'horitzó?
un cafè
una actuació
una piragua
un salt
una capa
un antifaç
una llàgrima
un cinc
una excursió nocturna anul·lada a última hora, substituïda per un puja-i-baixa per les roques en solitud en fer-se fosc i per un parell de cerveses irlandeses en companyia de matinada.
un divendres matí inexistent i un divendres tarda de receptors, kinases i AMP cíclics.
un dissabte matí de cotxe fins a Barcelona, de tren fins a Ripoll, i de bici fins a Olot, sota la pluja i amb uns grandíssims companys d'aventures.
un dissabte tarda de migdiada, de passejada, de tè i cervesa a la mateixa cadira, de parlar molt i de sopar encara més.
un diumenge matí d'excursió pels volcans i pels fajos, sota la pluja i pel mig del fang.
un diumenge tarda de pictionary i de mimtionary memorable, amb un sopar acompanyat de grans converses.
un dilluns matí de bici Olot-Girona, un fins aviat i una contra-rellotge personal fins a casa.
un dilluns tarda de tè a tres bandes, de riures, de llàgrimes, de sinceritats i de superherois.
Gràcies a tots els companys d'aquest viatge curt però intens, d'aquests cinc dies i cinc nits que he espremut fins a l'últim instant. Emmagatzemats queden a la meva memòria dels bons moments.
i ara, què hi veig a l'horitzó?
un cafè
una actuació
una piragua
un salt
una capa
un antifaç
una llàgrima
un cinc
5 comentaris:
Tataxaaaaaaan!!! (soroll de trompetes)
Els 4 fantàstics... quina gran pel·lícula.... llàstima que fossin 4... massa irreal!
Un petó i bona setmana, que aquesta és de bon ensinistrar!
Ets molt arriscada posant un cinc al teu blog...
Cert! arriscadíssima! a tu et van les emocions, fortes, mmmmh?
Cinc, aquest nombre tan significatiu a la teva vida...aix!! jo tinc fe en tu, sé que algun dia els teus somnis es faran realitat... jeje
i volem fotos per demostrat que aquest dia tant important de la teva vida ha succeit realment jajajaja!!!
un cinc.
juga fitxa.
la partida és teva.
;)
Laura.
Publica un comentari a l'entrada