Ara fa quinze anys tu anaves de vermell i jo de groc i apreníem a passar-ho bé amb l'esport.
Ara fa dotze anys ens trobàvem cada tarda a la pista i apreníem a competir, però sense perdre el món de vista.
Ara fa deu anys ens aventuràvem tu a la gran ciutat i jo al centre "privilegiat" i gaudíem dels èxits esperats, i també de la universitat.
Ara fa cinc anys decidíem el rumb dels nostres camins amb més o menys facilitat i deixàvem al calaix il·lusions, lesions, desil·lusions i felicitats.
Ara...
Ara m'adono que fa quinze anys de tot plegat. Que n'hem viscut de tots colors, que n'hem fet pertot arreu i que... què coi! Que per molts anys!!
Per molts anys poguem fer-nos més grans i millors, i poguem seguir sabent que, en algun lloc o altre del planeta, hi som.
Gràcies Marta, i fins ara!
