Tinc pis a Montpellier. Un estudi petitet per mi sola durant els tres mesos que m'estaré allà, els mateixos tres mesos que l'amo del pis s'estarà a estats units. No té rentadora ni tele però estic segura que amb bugaderia i internet no ho trobaré faltar.
Tinc nou company de pis a Cerdanyola. L'Edu, el pujaparets de les cerveses, que mentre jo no hi sigui estic segura que estarà la mar de bé amb la Maria i la Lali. I elles estaran la mar de bé amb aquest nou fitxatge i el canvi d'ambientació del pis.
Tinc ordinador nou. Un netbook, o així se li'n diu al petit trasto més petit que molts llibres que m'acompanyarà a la France i que ara em serveix per escriure això des de la plaça de l'esglèsia de Cerdanyola. Sí, és que al pis no tinc internet però a la plaça sí. A l'hivern ha de ser poc pràctic, però això de parar la fresca amb internet a la falda està prou bé.
Tinc un grandíssim cap de setmana de muntanya guardat al calaix dels meus favorits, amb una molt bona companyia al voltant, unes molt bones fotos a la retina i unes molt bones experiències al record. I ja tinc dos tresmils a la butxaca.
Tinc un bon concert al poble espanyol, d'un paio sonat i pallasso que toca el que li ve de gust i que ha fet la fortuna de posar-li una bona melodia a un do-sol-lam-fa enganxós. Tot i que m'esperava més gent més gran de 25 anys i un so una mica millor (potser és que la quarta fila no era el millor lloc per trobar cap de les dues coses), la cocacola, les txutxes i la sobretot la germana que m'hi van acompanyar van fer un gran vespre de concert. Every little thing's gonna be alright...
Tinc un parell d'amics que tot el món creu que estan sonats excepte ells, i jo. Tinc tres kebabs al plat, tres tès marroquins i tres converses interessants per un dissabte al vespre.
Tinc un cosinet que cada dia fa més gràcia, intentant asseure's amb a força d'uns micro-abdominals, intentant anar de quatre grapes amb la força d'unes micro-cames, i intentant nedar amb les ganes d'un micro-phelps. Tinc ganes que camini per poder córrer-li al darrere.
Tinc un concert d'estrena d'aqui quinze dies. Amb guitarres, contrabaix, piano, violí, flauta, fresses i veu. Invents dels nostres, un altre any, però amb una altra intenció. En tinc ganes, moltes ganes.
I tinc feina, molta feina abans de marxar de vacances i abans de marxar a França, que no tinc ni idea de com ni quan la faré, perquè no sé fer-la. Però bé, ara no vull pensarhi. Ja ho faré demà a partir de les nou del matí.
...don't worry about a thing
cause every little thing's gonna be alright...
Tinc nou company de pis a Cerdanyola. L'Edu, el pujaparets de les cerveses, que mentre jo no hi sigui estic segura que estarà la mar de bé amb la Maria i la Lali. I elles estaran la mar de bé amb aquest nou fitxatge i el canvi d'ambientació del pis.
Tinc ordinador nou. Un netbook, o així se li'n diu al petit trasto més petit que molts llibres que m'acompanyarà a la France i que ara em serveix per escriure això des de la plaça de l'esglèsia de Cerdanyola. Sí, és que al pis no tinc internet però a la plaça sí. A l'hivern ha de ser poc pràctic, però això de parar la fresca amb internet a la falda està prou bé.
Tinc un grandíssim cap de setmana de muntanya guardat al calaix dels meus favorits, amb una molt bona companyia al voltant, unes molt bones fotos a la retina i unes molt bones experiències al record. I ja tinc dos tresmils a la butxaca.
Tinc un bon concert al poble espanyol, d'un paio sonat i pallasso que toca el que li ve de gust i que ha fet la fortuna de posar-li una bona melodia a un do-sol-lam-fa enganxós. Tot i que m'esperava més gent més gran de 25 anys i un so una mica millor (potser és que la quarta fila no era el millor lloc per trobar cap de les dues coses), la cocacola, les txutxes i la sobretot la germana que m'hi van acompanyar van fer un gran vespre de concert. Every little thing's gonna be alright...
Tinc un parell d'amics que tot el món creu que estan sonats excepte ells, i jo. Tinc tres kebabs al plat, tres tès marroquins i tres converses interessants per un dissabte al vespre.
Tinc un cosinet que cada dia fa més gràcia, intentant asseure's amb a força d'uns micro-abdominals, intentant anar de quatre grapes amb la força d'unes micro-cames, i intentant nedar amb les ganes d'un micro-phelps. Tinc ganes que camini per poder córrer-li al darrere.
Tinc un concert d'estrena d'aqui quinze dies. Amb guitarres, contrabaix, piano, violí, flauta, fresses i veu. Invents dels nostres, un altre any, però amb una altra intenció. En tinc ganes, moltes ganes.
I tinc feina, molta feina abans de marxar de vacances i abans de marxar a França, que no tinc ni idea de com ni quan la faré, perquè no sé fer-la. Però bé, ara no vull pensarhi. Ja ho faré demà a partir de les nou del matí.
...don't worry about a thing
cause every little thing's gonna be alright...
